Amb aquesta fotografia he volgut representar un gest quotidià al què no donem importància, la sortida de l’aigua a l’obrir una aixeta, però del que se’n deriven dues reflexions:
Des d’un punt de vista ètic i polític:
Donem per suposat un benestar que no tothom té. Un fet tan bàsic per nosaltres com tenir aigua corrent és impensable per a milions d’habitants d’aquest planeta. Tant els ciutadans com els estats “privilegiats” haurien d’intentar assegurar el subministrament d’aigua corrent i potable per a tots els humans.
Des d’un punt de vista antropològic, metafísic i epistemològic:
L’home sempre ha intentat domesticar la natura (portar l’aigua del rius i llacs a les cases n’és un exemple) i creiem que el nostre coneixement i poder no tenen límits. Els humans ens solem preguntar quin és el nostre lloc dins aquest món, si som diferents a la resta d’ésser vius. Però de vegades algun fenomen natural com un terratrèmol o una gran tempesta ens demostra que només som una peça més dins la natura, que només som uns micos sense pèl.
Quim Ortiz de Haro
Quim Ortiz de Haro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada