La unión de la familia no se mide por el número de miembros, sino por la unión que hay en ellos.

Tot i que aquesta és una foto molt simple que vaig fer perquè en aquell moment em va fer molta gràcia, aquesta fotografia em fa recordar tots els bons moments que he passat amb la meva familia. Crec que és una cosa que s'ha de valorar ja que normalment no acostumem a agrair-lis tot el que fan per nosaltres ni a dir t'estimo simplement per vergonya. No em puc queixar de la familia que tinc, ens portem tots fenomenal entre nosaltres i mai no hi ha hagut cap problema. Cada vegada s'escolten més notícies sobre families destrosades, noies i nois que no coneixen el seu pare o mare, o famílies que simplement s'han anat deslligant amb el temps. En canvi, en el meu cas, és tot el contrari i ens veiem gairebé sempre que podem.
Aquesta és una fotografia on apareixen el meu cosí i el meu germà intentant no caure a l'aigua. Tal com he dit abans és una tonteria, però sempre que la miro em fa recordar lo important que és tenir algú que t'estimi i et recolsi al teu costat en tot moment encara que moltes vegades no es vulgui reconèixer. I, per això, no hi ha ningú millor que la familia. 
Així que crec que a vegades hauríem de deixar de banda el nostre orgull i agrair i demostrar als nostres familiars que realment els estimem abans que sigui massa tard i quan ho vulguem fer, ells ja no hi siguin.