La unión de la familia no se mide por el número de miembros, sino por la unión que hay en ellos.

Tot i que aquesta és una foto molt simple que vaig fer perquè en aquell moment em va fer molta gràcia, aquesta fotografia em fa recordar tots els bons moments que he passat amb la meva familia. Crec que és una cosa que s'ha de valorar ja que normalment no acostumem a agrair-lis tot el que fan per nosaltres ni a dir t'estimo simplement per vergonya. No em puc queixar de la familia que tinc, ens portem tots fenomenal entre nosaltres i mai no hi ha hagut cap problema. Cada vegada s'escolten més notícies sobre families destrosades, noies i nois que no coneixen el seu pare o mare, o famílies que simplement s'han anat deslligant amb el temps. En canvi, en el meu cas, és tot el contrari i ens veiem gairebé sempre que podem.
Aquesta és una fotografia on apareixen el meu cosí i el meu germà intentant no caure a l'aigua. Tal com he dit abans és una tonteria, però sempre que la miro em fa recordar lo important que és tenir algú que t'estimi i et recolsi al teu costat en tot moment encara que moltes vegades no es vulgui reconèixer. I, per això, no hi ha ningú millor que la familia. 
Així que crec que a vegades hauríem de deixar de banda el nostre orgull i agrair i demostrar als nostres familiars que realment els estimem abans que sigui massa tard i quan ho vulguem fer, ells ja no hi siguin.

PREGUNTAS KANTERIANAS

María Andreu Reija

Rajolí d'aigua

Amb aquesta fotografia he volgut representar un gest quotidià al què no donem importància, la sortida de l’aigua a l’obrir una aixeta, però del que se’n deriven dues reflexions:

Des d’un punt de vista ètic i polític:

Donem per suposat un benestar que no tothom té. Un fet tan bàsic per nosaltres com tenir aigua corrent és impensable per a milions d’habitants d’aquest planeta. Tant els ciutadans com els estats “privilegiats” haurien d’intentar assegurar el subministrament d’aigua corrent  i potable per a tots els humans.

Des d’un punt de vista antropològic, metafísic i epistemològic:

L’home sempre ha intentat domesticar la natura (portar l’aigua del rius i llacs a les cases n’és un exemple) i creiem que el nostre coneixement i poder no tenen límits. Els humans ens solem preguntar quin és el nostre lloc dins aquest món, si som diferents a la resta d’ésser vius. Però de vegades algun fenomen natural com un terratrèmol o una gran tempesta ens demostra que només som una peça més dins la natura, que només som uns micos sense pèl.


Quim Ortiz de Haro

¿El vaso medio lleno o medio vacío?

Optimismo significa enfrentar los problemas de la vida, sabiendo que con el esfuerzo necesario, vamos a poder solucionarlos y vamos a lograr nuestros objetivos y deseos. Es saber que tenemos la fuerza y capacidad necesaria, para sobreponernos a cualquier dificultad y lograr una vida plena y feliz.

¿Optimista o pesimista?

El optimismo es una actitud basada en la manera de percibir y evaluar una situación y sus probables resultados. El pesimismo también.

Generalmente, aprendemos cualquiera de las dos actitudes desde niños. Lo hacemos, viendo la forma de ser de nuestros padres y de otras personas importantes para nosotros.

Más adelante, nuestras propias experiencias refuerzan o debilitan esa actitud aprendida.

El optimismo nos ayuda a salir adelante en la vida, a resolver mejor nuestros problemas y a disminuir el sufrimiento.

El pesimismo nos limita, nos impide ver con claridad y objetividad el problema y su solución, aumenta el estrés y la preocupación y fácilmente se lo transmitimos a la gente que nos rodea.

No importa, cuál de las dos actitudes aprendimos siendo niños. Una vez que somos adultos, ambas son una elección personal.

Nadie puede obligarnos a ser optimistas, ni nadie puede impedirlo, mas que nosotros mismos. Muchas veces mantenemos el pesimismo, con nuestra forma de pensar y de ver las cosas. Por lo tanto si aprendimos a ser pesimistas, podemos aprender a ser optimistas.

Con frecuencia creemos que el ser optimista es una actitud propia de adolescentes o de personas poco maduras o inconscientes.

Esto se debe a que confundimos el optimismo aparente, con el optimismo objetivo.

¿Cuáles son las ventajas de ser optimista? 

Al separar las partes positivas de las negativas, nos damos cuenta de que no todo está mal. Esto influye en nuestro estado de ánimo y nos ayuda a darle al problema una dimensión más adecuada.

Cuando confiamos en que los resultados van a ser positivos, el esfuerzo que necesitamos hacer, vale la pena.

Al reconocer nuestra responsabilidad, nos sentimos en control. Esto fortalece nuestra autoestima y nos ayuda a mantenernos motivados.

Tener la tranquilidad suficiente para analizar detalladamente el problema y las posibles soluciones.

Tener mayores probabilidades de tener éxito en aquello que hacemos, porque tenemos una actitud abierta, mayor perseverancia y mejor autoestima.

Nos permite buscar nuevas opciones, cuando no obtenemos buenos resultados con lo que estamos haciendo.

Favorece nuestras relaciones familiares, sociales y de trabajo.

Nos permite disfrutar de la vida.

Por esto mismo considero que tendríamos que ver el vaso medio lleno y no medio vacío ya que ser optimista es mejor que ser pesimista.

María Andreu Reija

Filofoto

He escollit aquesta fotografia ja que personalment les montanyes nevades en les quals practico l'esquí són per a mi símbol de llibertad. I la llibertad és un aspecte que tots i cada un de nosaltres necessitem en algún determinat moment. En el meu cas, i referent a aquesta imatge, quan esquio em sento lliure i alhora em serveix per a desconectar del dia a dia.
La llibertat pot significar algo diferent per a cada persona. Cadascú té la seva pròpia llibertat la qual és diferent de la dels demés, ja que no es per exemple com un llapis, el qual tothom el veu com un instrument per a escriure i ja està, sinó que alomillor per a un, la llibertat és el fet d'estar separat de la societat, per a un altre serà simplement el fet d'acabar el examens, per a un altre sortir amb els amics de festa...
La llibertat, molt sovint, pot ser dificil d'aconseguir i cal lluitar per a ella.

Marc Arajol Renon

Tema 2 El coneixement (part 1)

El coneixement (part 1)

principis del coneixement:

possibilitat del coneixement:

fonts del coneixement:

         

                María Andreu Reija

EL PROBLEMA DE LA REALITAT

-Teories sobre la realitat:

· Idealisme:

  Sostè que la realitat només existeix en la consciència. Les coses només existeixen si

          un subjecte les pensa, és a dir, el subjecte crea els objectes a partir de la consciència.

· Realisme idealista:

  Sostè que la realitat existeix independentment del subjecte i s’hi pot arribar a 

  partir del pensament racional.

  Desemboca en el dualisme: hi ha una realitat autèntica i perfecta; i, una altra, 

  inautèntica i imperfecta, que és l’univers material.

· Realisme materialista:

  Només hi ha una realitat i és material que també existeix independentment del

  subjecte.

-Materialisme:

Va començar amb els filòsofs atomismes que intentaven donar resposta a preguntes originals.

Pensaven que tot estava creat per àtoms, però si això era veritat, per què veiem coses diferents, si tot està fet del mateix? Amb aquesta qüestió es van introduir les qualitats primàries i secundàries:

· Primàries:

  Són característiques reals que els àtoms poseeixen, les cuals no depenen del 

  subjecte.

· Secundàries:

  són propietats que observem en les coses reals per la manera en que els nostres

  sentits les perceben.

Amb aquesta distinció, va aparèixer una nova realitat basada en les qualitats primàries.

Tot i que va tenir molt d’èxit en quant a la física, respecte la realitat humana i social no va triomfar molt. Al segle XIX va aparèixer una explicació de la realitat humana i social, el materialisme històric: el treball humà es basa en modes de producció (diferents formes en que són creats els béns materials) que es poden veure com una combinació de:

· Forces productives:

  Força humana i coneixements a partir de la tecnologia.

· Relacions de producció:

  S’estableixen entre els homes en el procés de producció.

Modes de producció:

· Primitiu:

  La terra és de propietat col.lectiva.

· Esclavista:

  La terra i algunes persones són propietats d’altres.

· Feudal:

  Possessió dels recursos humans i materials en forma piramidal.

· Capitalista:

  Separació entre productor i terra.

· Socialista:

  Retorn a la propietat col.lectiva.

· Comunista:

  Propietat i gestió col.lectives.

En conclusió, es fa un plantejament de la realitat humana, moguda per la lluita de classes i l’emancipació.

-Altres plantejaments idealistes en la història de la filosofia:

· Idealisme trascendental de I.Kant:

  Parteix de la consciència per analitzar el coneixement humà.

  Afirma que la realitat existeix fora de la nostra ment, però no la podem conèixer en 

  “si mateixa”.

· Idealisme absolut de Hegel:

  Intenta superar l’idealisme kantià dividint la realitat fenomènica de la noumènica.

  Hegel creu que aquesta separació és errònia, està malament separar les idees de 

  la realitat. Les idees són inherents a la realitat, per tant, la realitat es pot definir 

  com la realització de la raó.

Andrea Giménez Naranjo

Marc Arajol

Marc Arajol

Tema 2 El coneixement

Tema 2 El coneixement.

Els Graus de coneixement, els criteris de veritat i les teories de veritat

Quim Ortiz de Haro