La unión de la familia no se mide por el número de miembros, sino por la unión que hay en ellos.

Tot i que aquesta és una foto molt simple que vaig fer perquè en aquell moment em va fer molta gràcia, aquesta fotografia em fa recordar tots els bons moments que he passat amb la meva familia. Crec que és una cosa que s'ha de valorar ja que normalment no acostumem a agrair-lis tot el que fan per nosaltres ni a dir t'estimo simplement per vergonya. No em puc queixar de la familia que tinc, ens portem tots fenomenal entre nosaltres i mai no hi ha hagut cap problema. Cada vegada s'escolten més notícies sobre families destrosades, noies i nois que no coneixen el seu pare o mare, o famílies que simplement s'han anat deslligant amb el temps. En canvi, en el meu cas, és tot el contrari i ens veiem gairebé sempre que podem.
Aquesta és una fotografia on apareixen el meu cosí i el meu germà intentant no caure a l'aigua. Tal com he dit abans és una tonteria, però sempre que la miro em fa recordar lo important que és tenir algú que t'estimi i et recolsi al teu costat en tot moment encara que moltes vegades no es vulgui reconèixer. I, per això, no hi ha ningú millor que la familia. 
Així que crec que a vegades hauríem de deixar de banda el nostre orgull i agrair i demostrar als nostres familiars que realment els estimem abans que sigui massa tard i quan ho vulguem fer, ells ja no hi siguin.

PREGUNTAS KANTERIANAS

María Andreu Reija

Rajolí d'aigua

Amb aquesta fotografia he volgut representar un gest quotidià al què no donem importància, la sortida de l’aigua a l’obrir una aixeta, però del que se’n deriven dues reflexions:

Des d’un punt de vista ètic i polític:

Donem per suposat un benestar que no tothom té. Un fet tan bàsic per nosaltres com tenir aigua corrent és impensable per a milions d’habitants d’aquest planeta. Tant els ciutadans com els estats “privilegiats” haurien d’intentar assegurar el subministrament d’aigua corrent  i potable per a tots els humans.

Des d’un punt de vista antropològic, metafísic i epistemològic:

L’home sempre ha intentat domesticar la natura (portar l’aigua del rius i llacs a les cases n’és un exemple) i creiem que el nostre coneixement i poder no tenen límits. Els humans ens solem preguntar quin és el nostre lloc dins aquest món, si som diferents a la resta d’ésser vius. Però de vegades algun fenomen natural com un terratrèmol o una gran tempesta ens demostra que només som una peça més dins la natura, que només som uns micos sense pèl.


Quim Ortiz de Haro

¿El vaso medio lleno o medio vacío?

Optimismo significa enfrentar los problemas de la vida, sabiendo que con el esfuerzo necesario, vamos a poder solucionarlos y vamos a lograr nuestros objetivos y deseos. Es saber que tenemos la fuerza y capacidad necesaria, para sobreponernos a cualquier dificultad y lograr una vida plena y feliz.

¿Optimista o pesimista?

El optimismo es una actitud basada en la manera de percibir y evaluar una situación y sus probables resultados. El pesimismo también.

Generalmente, aprendemos cualquiera de las dos actitudes desde niños. Lo hacemos, viendo la forma de ser de nuestros padres y de otras personas importantes para nosotros.

Más adelante, nuestras propias experiencias refuerzan o debilitan esa actitud aprendida.

El optimismo nos ayuda a salir adelante en la vida, a resolver mejor nuestros problemas y a disminuir el sufrimiento.

El pesimismo nos limita, nos impide ver con claridad y objetividad el problema y su solución, aumenta el estrés y la preocupación y fácilmente se lo transmitimos a la gente que nos rodea.

No importa, cuál de las dos actitudes aprendimos siendo niños. Una vez que somos adultos, ambas son una elección personal.

Nadie puede obligarnos a ser optimistas, ni nadie puede impedirlo, mas que nosotros mismos. Muchas veces mantenemos el pesimismo, con nuestra forma de pensar y de ver las cosas. Por lo tanto si aprendimos a ser pesimistas, podemos aprender a ser optimistas.

Con frecuencia creemos que el ser optimista es una actitud propia de adolescentes o de personas poco maduras o inconscientes.

Esto se debe a que confundimos el optimismo aparente, con el optimismo objetivo.

¿Cuáles son las ventajas de ser optimista? 

Al separar las partes positivas de las negativas, nos damos cuenta de que no todo está mal. Esto influye en nuestro estado de ánimo y nos ayuda a darle al problema una dimensión más adecuada.

Cuando confiamos en que los resultados van a ser positivos, el esfuerzo que necesitamos hacer, vale la pena.

Al reconocer nuestra responsabilidad, nos sentimos en control. Esto fortalece nuestra autoestima y nos ayuda a mantenernos motivados.

Tener la tranquilidad suficiente para analizar detalladamente el problema y las posibles soluciones.

Tener mayores probabilidades de tener éxito en aquello que hacemos, porque tenemos una actitud abierta, mayor perseverancia y mejor autoestima.

Nos permite buscar nuevas opciones, cuando no obtenemos buenos resultados con lo que estamos haciendo.

Favorece nuestras relaciones familiares, sociales y de trabajo.

Nos permite disfrutar de la vida.

Por esto mismo considero que tendríamos que ver el vaso medio lleno y no medio vacío ya que ser optimista es mejor que ser pesimista.

María Andreu Reija

Filofoto

He escollit aquesta fotografia ja que personalment les montanyes nevades en les quals practico l'esquí són per a mi símbol de llibertad. I la llibertad és un aspecte que tots i cada un de nosaltres necessitem en algún determinat moment. En el meu cas, i referent a aquesta imatge, quan esquio em sento lliure i alhora em serveix per a desconectar del dia a dia.
La llibertat pot significar algo diferent per a cada persona. Cadascú té la seva pròpia llibertat la qual és diferent de la dels demés, ja que no es per exemple com un llapis, el qual tothom el veu com un instrument per a escriure i ja està, sinó que alomillor per a un, la llibertat és el fet d'estar separat de la societat, per a un altre serà simplement el fet d'acabar el examens, per a un altre sortir amb els amics de festa...
La llibertat, molt sovint, pot ser dificil d'aconseguir i cal lluitar per a ella.

Marc Arajol Renon

Tema 2 El coneixement (part 1)

El coneixement (part 1)

principis del coneixement:

possibilitat del coneixement:

fonts del coneixement:

         

                María Andreu Reija

EL PROBLEMA DE LA REALITAT

-Teories sobre la realitat:

· Idealisme:

  Sostè que la realitat només existeix en la consciència. Les coses només existeixen si

          un subjecte les pensa, és a dir, el subjecte crea els objectes a partir de la consciència.

· Realisme idealista:

  Sostè que la realitat existeix independentment del subjecte i s’hi pot arribar a 

  partir del pensament racional.

  Desemboca en el dualisme: hi ha una realitat autèntica i perfecta; i, una altra, 

  inautèntica i imperfecta, que és l’univers material.

· Realisme materialista:

  Només hi ha una realitat i és material que també existeix independentment del

  subjecte.

-Materialisme:

Va començar amb els filòsofs atomismes que intentaven donar resposta a preguntes originals.

Pensaven que tot estava creat per àtoms, però si això era veritat, per què veiem coses diferents, si tot està fet del mateix? Amb aquesta qüestió es van introduir les qualitats primàries i secundàries:

· Primàries:

  Són característiques reals que els àtoms poseeixen, les cuals no depenen del 

  subjecte.

· Secundàries:

  són propietats que observem en les coses reals per la manera en que els nostres

  sentits les perceben.

Amb aquesta distinció, va aparèixer una nova realitat basada en les qualitats primàries.

Tot i que va tenir molt d’èxit en quant a la física, respecte la realitat humana i social no va triomfar molt. Al segle XIX va aparèixer una explicació de la realitat humana i social, el materialisme històric: el treball humà es basa en modes de producció (diferents formes en que són creats els béns materials) que es poden veure com una combinació de:

· Forces productives:

  Força humana i coneixements a partir de la tecnologia.

· Relacions de producció:

  S’estableixen entre els homes en el procés de producció.

Modes de producció:

· Primitiu:

  La terra és de propietat col.lectiva.

· Esclavista:

  La terra i algunes persones són propietats d’altres.

· Feudal:

  Possessió dels recursos humans i materials en forma piramidal.

· Capitalista:

  Separació entre productor i terra.

· Socialista:

  Retorn a la propietat col.lectiva.

· Comunista:

  Propietat i gestió col.lectives.

En conclusió, es fa un plantejament de la realitat humana, moguda per la lluita de classes i l’emancipació.

-Altres plantejaments idealistes en la història de la filosofia:

· Idealisme trascendental de I.Kant:

  Parteix de la consciència per analitzar el coneixement humà.

  Afirma que la realitat existeix fora de la nostra ment, però no la podem conèixer en 

  “si mateixa”.

· Idealisme absolut de Hegel:

  Intenta superar l’idealisme kantià dividint la realitat fenomènica de la noumènica.

  Hegel creu que aquesta separació és errònia, està malament separar les idees de 

  la realitat. Les idees són inherents a la realitat, per tant, la realitat es pot definir 

  com la realització de la raó.

Andrea Giménez Naranjo

Marc Arajol

Marc Arajol

Tema 2 El coneixement

Tema 2 El coneixement.

Els Graus de coneixement, els criteris de veritat i les teories de veritat

Quim Ortiz de Haro

Què en sabem de la vida dels filòsofs i les filòsofes? Eren persones "normals"? De què vivien? Eren ben acceptats a la seva societat?

Els filòsofs, han estat dotats de gran saviesa al llarg de la història. En les seves respectives èpoques, destacaven d'entre la resta de la població. Realment eren especials, perquè tenien un talent que els altres no posseïen, que era el de pensar més que els altres. Eren especials i la majoria eren professors donant ensenyaments i aportant consells a les escoles que ells mateixos podien construir.


Maria Andreu

 

FILÒSOFS IMPORTANTS: Karl Marx (1818-1883)

KARL MARX

Va néixer a Trèveris (1818) i va morir a Londres (1883). Les nombrosesambigüitats en què es va desenvolupar la seva vida configuren una personalitattan complexa com seductora. 

De família burgesa acomodada (pare advocat), ésbatejat als sis anys a l'Església Evangèlica i enviat als dotze al Gymnasium(semblant a un institut de batxillerat) dels Pares Jesuïtes. Estudia Dret a Bonn i Berlín al mateix temps que presideix amb altres la «Unió Estudiantil Treverinad'Amics de la Gresca».

Als divuit anys es promet en secret amb Jenny von Westphalen. A partir de llavors comença a estudiar la filosofia hegeliana. Periodista, va treballar primer ala Gaseta Renana. Funda el 1843 els Anals francoalemanys i, a l'any següent,marxa a París on trava contacte i amistat per sempre amb Friedrich Engels.Passa a Brussel · les, on se li permet l'estada «només si es dedica a la filosofia».Desitjós de tenir fills homes (no mostrava gran estima pel sexe femení), dels seus vuit fills (un il · legítim) només sobreviuran tres femelles. Sempre perseguit per la policia, passa de París a Berlín i Viena, veient prohibides les seves publicacionsperiòdiques (Nova Gaseta Renana). Expulsat definitivament de Prússia el 1849, resideix a Londres, on pot sobreviure gràcies a la desinteressada ajuda d'unapensió mensual d'Engels (fixa a partir de 1856). Col · laborador del New YorkHerald Tribune, intenta en va emigrar als Estats Units. El 1866 se celebra el Primer Congrés de la Internacional Socialista animada per Marx. A l'any següentapareix el primer llibre "El Capital". El 1872 trenca definitivament amb elsanarquistes de Bakunin, i el 1875 amb el Partit Socialdemòcrata de W.Liebknecht.

NOTÍCIES RELACIONADES:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/09/110906_marx_capitalismo.shtml

http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/autentica-cara-karl-marx-20111019

http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/33-5499-2011-10-10.html

Andrea Giménez Naranjo

Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món

"Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món"

Ludwig Wittgenstein

Aquesta frase ens recorda que la comunicació és vital per aprendre, compartir i ensenyar; quan més complet és el nostre llenguatge més podem relacionar-nos amb el altres.

Durant la vida obtenim més coneixements gràcies al llenguatge (algú ens ho explica) que no pas mitjançant la nostra observació o el nostra raonament. El llenguatge és indispensable per transmetre coneixements i arribar a conèixer la realitat, és a dir, el nostre món.

Quan més complet és el nostre llenguatge podem fer millors percepcions ja que podem assignar un significat a tot allò que ens envolta molt més precís. Un bon llenguatge unit a una capacitat de raonament permeten relacionar conceptes i formar judicis de manera exacta.

Tant el coneixement com el llenguatge tenen límits, per tant la nostra visió del món mai serà completa.

Biografia del fílosof Ludwig Wittgenstein:

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2441

http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Quim Ortiz

Fernando Savater: Ética para Amador

Biografia de Fernando Savater

Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de junyde 1947) és un filòsof, activista i escriptor espanyol. Novel · lista i autor dramàtic, destaca en el camp de l'assaig i elartículoperiodístic. El 2008 va ser guardonat amb el Premi Planeta per la seva novel · la germanor de la bona sort. Destaca el seu interès en acostar la filosofia als joves, amb obres com "Èticaper al meu fill", un dels llibres més llegits de filosofia.

L'obra: Ètica per amador

Ètica per Amador és un assaig publicat per primera vegada l'abril de 1991 per l'escriptor i filòsof espanyol Fernando Savater per al seu fill Amador. El llibre consta de 9 capítols i tracta sobre l'ètica, moral i filosofia de la vida a través de la historia. El llibre està escrit en un llenguatge senzill i està dirigit al públic general, especialment als joves. És un llibre destinat a parlar d'ètica als adolescents principalment (també a persones adultes, però en menor mesura) sense caure en una simple narració d'una sèrie d'idees morals, o que semblin un manual de com actuar en situacions pràctiques de la vida . Però intenta contribuir filosòfica i literàriament al plantejament d'aquesta manera d'actuar, que és en el fons l'ètica.

Opinió personal del llibre


Durant tot el llibre l'autor mostra constantment nous plantejaments que es pot fer un en la seva vida i te'ls resol. És un llibre que va destinat a nosaltres i es nota per exemple en el vocabulari que utilitza l'autor (no obstant el llibre l'ha escrit al seu fill també d'una edat semblant) i és molt útil ja que planteja, comenta i parla sobre questions que un es planteja de tan en quant. 


On puc trobar el llibre per Internet?


Aquí deixo el link en el qual s'hi pot accedir per a llegir el format en PDF:
http://www.rubinsteintaybi.com.ar/Archivos/Etica%20para%20Amador.pdf


Marc Arajol Renon

Les preguntes filosòfiques i els compromisos

-Creus que les preguntes filosòfiques són importants?

Jo crec que és fundamental el fer-se preguntes de caràcter filosòfic ja que ens ajuden a entendre i a pensar en molts aspectes de la vida com ara en el que ens envolta. La filosofia ens permet fer-nos un autoanàlisi,  distanciar-nos del món que ens envolta, apartant tot allò material o sociocultural; i ens protegeix de l'engany. La pregunta clau de la filosofia és el "per què" de les coses. que ens dóna un "sentit últim" de la realitat.


-Què significa "adquirir compromisos"? Quina importàcia tenen els compromisos en la vida de les persones?

Adquirir compromisos consisteix en tenir coses pendents a fer, com per exemple, un favor o una acció que t'has ofert a realitzar. Són molt importants en la vida de les persones ja que anar adquirint-ne es anar agafant confiança amb aquelles persones.

Marc Arajol Renon

Què és la filosofia?

Què és la filosofia?

La filosofia és una disciplina que consisteix en reflexionar i comprendre; utilitzant la raó i la lògica; què és i quin és el sentit de qualsevol aspecte o concepte relacionat amb la nostra vida o tot allò que ens envolta.

Característiques del pensament filosòfic i les branques de la filosofia:

La filosofia no és ni religió ni ciència. Alguns filòsofs com per exemple Trias i Marina afirmen que la filosofia ocupa un espai entre la ciència i Déu.


"la filosofia està entre la ciència i Déu"
El 2002, el diari el País va publicar una entrevista a dos filòsofs espanyols: Trias y Marina

TRIAS Y MARINA: FILOSOFÍA PARA MEDIAR ENTRE LA CIENCIA Y DIOS
Los dos pensadores imparten sendos cursos sobre la relación del saber con lo divino en la UIMP.

JESÚS RUIZ MANTILLA 

Existe un abismo y una paradoja que marca la sociedad contemporánea. Por un lado, cada vez surgen más religiones, más disposición a la credulidad; al tiempo, la ciencia esté alcanzando límites y cotas desconocidos. Como fármaco para curar un trauma, como explicación, como cauce, Eugenio Trías y José Antonio Marina proponen la filosofía: 'Hacemos falta hoy más que nunca los filósofos', asegura Marina, que imparte estos días en la Menéndez Pelayo el curso La inteligencia y Dios. Trias se ofrece también como voluntario a calmar los problemas del pensamiento con otro curso magistral: Arte, religión y ética en el cambio de milenio.

'Existe un desequilibrio grande entre la tecnología superpoderosa sobre la que no hay más que ideas confusas y un resurgimiento de la credulidad. La técnica tiene una lógica que nadie puede parar y se vuelve, para muchos, amenazadora', cuenta Marina. 'Frente a eso hay un prestigio de lo irracional preocupante', agrega este ensayista de éxito, amante de acercar los vericuetos del pensamiento a sus alumnos en mangas de camisa y con vivos debates.

Según Marina , 40.000 nuevas religiones han aparecido en el mundo en los últimos años. 'Mezclan el espiritismo con las dietas de adelgazamiento en una bambolla espirituosa poco de fiar. Se cree en cualquier cosa, y la credulidad sin sentido crítico es peligrosa', cuenta. Trias, pensador reposado, vestido de lino, como un veraneante campestre de las novelas decimonónicas, hace autocrítica de entrenamiento para que la filosofía pueda convertirse en una respuesta real: 'La ciencia no proporciona respuestas, aunque hay que dialogar con ella, sobre todo ahora con la biología y la bioquímica; la religión produce integrismos de distinto carácter, la única farmacopea es la filosofía'. Pero para eso, hay que superar traumas. 'Debemos dar respuestas puras, no ponernos de rebajas, ni abusar de ese masoquismo trascendental que hemos utilizado los filósofos en el pasado', dice Trias. Respuestas que encuentren sus caminos en el arte, la literatura, la religión y la ética. 'Porque la ciencia no se cierra en sí misma y debemos superar ese ámbito para conocer el mundo', aseguran los dos.

¿Y Dios? Ahí sigue. 'La creencia en lo trascendental es constitutiva de nuestra condición', afirma Trias. Aunque para él, Dios no es decisivo en las religiones: 'El budismo se ha reivindicado como religión sin Dios, no es ese concepto el que importa, es una derivación de la necesidad en la creencia', afirma el catalán. Incluso hoy, el hombre le hace la competencia con su nueva capacidad de clonar. 'En todo caso nos convertiremos en dioses menores. Eso no es más que los replicantes de Blade runner y tenemos caducidad como tales. Lo importante es el tiempo y el tiempo pasa', avisa Trias, que ayer anunció que está terminando una parte de sus memorias. 'Se titulará El árbol de la vida y cuenta mis primeros 33 años'.

Marina ahonda más en su curso sobre la cuestión divina: '¿Podemos saber algo justificado de Dios? Si no hubiésemos recibido la idea de su existencia, ¿lo inventaríamos? ¿Se puede ser inteligente y religioso a estas alturas?'. Y se responde: 'Uno, desde la filosofía no se puede justificar el universo sin una emergencia subsistente'. 'Dos, posiblemente inventaríamos lo divino por dos razones: por consuelo, a modo de psicoterapia espiritual y porque el hombre, desde niño, se encascara en preguntas que le llevan a lo trascendente'. Y tres: 'Sí. Se puede ser inteligente y religioso. Por supuesto'.


Just aquí sota està penjat el esquema en que es resumeixen les idees principals de l'entrevista als filòsofs espanyols Trias i Marina.



.

Més informació a:
Web d'Eugenio Trias:
http://eugeniotrias.com/
Una altra entrevista a José Antonio Marina
http://www.filosofos.org/modules/news/article.php?storyid=27
Article del diari el País:
http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/TRIAS/MARINA/FILOSOFIA/MEDIAR/CIENCIA/DIOS/elpepirdv/20020829elpepirdv_12/Tes

Quim Ortiz de Haro

Qui som?

Els quatre membres del grup som:

María Andreu mariaandreu95@hotmail.com
Marc Arajol marcarajol@hotmail.com
Andrea Giménez
Quim Ortiz quimortiz21@gmail.com

Aquest és el nostre primer any a l'escola Santa Anna, tots quatre venim de Santa María del Pino, situat a Alella.

Nou filoblog

Hola,
Avui dia 28 de setembre de 2011 us presentem el nostre blog de filosofia.
Som en Marc Arajol, la Maria Andreu, l'Andrea Giménez i en Quim Ortiz; estudiants de 1er de batxillerat científic i tecnològic, de la classe H/J.