Actualment la teoria més acceptada és Model de les intel·ligències múltiples,proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat de Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien 8 tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Coeficient intel·lectual).Howard Gardner defineix 8 intèl·ligències:musical, linguística, lògico-matemàtica, espacial, corporal-cinestàtica, interpersonal, intrapersonal i naturalista.
Pero la seva no és la única teoria moderna sobre les intel·ligències. Per exemple el psicòleg nord-americà Robert J. Sternberg defineix intèl·ligència com una activitat mental dirigiada cap a la adatació intencional, selecció i transformació del entorn i de tot allò relevant per a la nostra vida. Amb la seva teoria triàrquica de la intel·ligència proposa tres tipus de intèl·ligència: anàlitica, creativa i pràctica.
La intèl·ligència anàlitica (componencial) és l'habilitat de planifica, executar i assolir coneixements.
La intel·ligència creativa (experiencial): és la capacitat d'enferentar-nos a un nou repte o "problema" i també la capacitat d'automatitzar processos.
La intèl·ligència pràctica (contextual): és la capacitat d'adaptar-nos i modelar el "món real"
Quim Ortiz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada