diumenge, 23 d’octubre del 2011

Què en sabem de la vida dels filòsofs i les filòsofes? Eren persones "normals"? De què vivien? Eren ben acceptats a la seva societat?

Els filòsofs, han estat dotats de gran saviesa al llarg de la història. En les seves respectives èpoques, destacaven d'entre la resta de la població. Realment eren especials, perquè tenien un talent que els altres no posseïen, que era el de pensar més que els altres. Eren especials i la majoria eren professors donant ensenyaments i aportant consells a les escoles que ells mateixos podien construir.


Maria Andreu
 

dissabte, 22 d’octubre del 2011

FILÒSOFS IMPORTANTS: Karl Marx (1818-1883)

KARL MARX



Va néixer a Trèveris (1818) i va morir a Londres (1883). Les nombrosesambigüitats en què es va desenvolupar la seva vida configuren una personalitattan complexa com seductora. 
De família burgesa acomodada (pare advocat), ésbatejat als sis anys a l'Església Evangèlica i enviat als dotze al Gymnasium(semblant a un institut de batxillerat) dels Pares Jesuïtes. Estudia Dret a Bonn i Berlín al mateix temps que presideix amb altres la «Unió Estudiantil Treverinad'Amics de la Gresca».
Als divuit anys es promet en secret amb Jenny von Westphalen. A partir de llavors comença a estudiar la filosofia hegeliana. Periodista, va treballar primer ala Gaseta Renana. Funda el 1843 els Anals francoalemanys i, a l'any següent,marxa a París on trava contacte i amistat per sempre amb Friedrich Engels.Passa a Brussel · les, on se li permet l'estada «només si es dedica a la filosofia».Desitjós de tenir fills homes (no mostrava gran estima pel sexe femení), dels seus vuit fills (un il · legítim) només sobreviuran tres femelles. Sempre perseguit per la policia, passa de París a Berlín i Viena, veient prohibides les seves publicacionsperiòdiques (Nova Gaseta Renana). Expulsat definitivament de Prússia el 1849, resideix a Londres, on pot sobreviure gràcies a la desinteressada ajuda d'unapensió mensual d'Engels (fixa a partir de 1856). Col · laborador del New YorkHerald Tribune, intenta en va emigrar als Estats Units. El 1866 se celebra el Primer Congrés de la Internacional Socialista animada per Marx. A l'any següentapareix el primer llibre "El Capital". El 1872 trenca definitivament amb elsanarquistes de Bakunin, i el 1875 amb el Partit Socialdemòcrata de W.Liebknecht.


NOTÍCIES RELACIONADES:









Andrea Giménez Naranjo

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món

"Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món"
Ludwig Wittgenstein




Aquesta frase ens recorda que la comunicació és vital per aprendre, compartir i ensenyar; quan més complet és el nostre llenguatge més podem relacionar-nos amb el altres.

Durant la vida obtenim més coneixements gràcies al llenguatge (algú ens ho explica) que no pas mitjançant la nostra observació o el nostra raonament. El llenguatge és indispensable per transmetre coneixements i arribar a conèixer la realitat, és a dir, el nostre món.

Quan més complet és el nostre llenguatge podem fer millors percepcions ja que podem assignar un significat a tot allò que ens envolta molt més precís. Un bon llenguatge unit a una capacitat de raonament permeten relacionar conceptes i formar judicis de manera exacta.

Tant el coneixement com el llenguatge tenen límits, per tant la nostra visió del món mai serà completa.

Biografia del fílosof Ludwig Wittgenstein:

Quim Ortiz

Fernando Savater: Ética para Amador

Biografia de Fernando Savater

Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de junyde 1947) és un filòsof, activista i escriptor espanyol. Novel · lista i autor dramàtic, destaca en el camp de l'assaig i elartículoperiodístic. El 2008 va ser guardonat amb el Premi Planeta per la seva novel · la germanor de la bona sort. Destaca el seu interès en acostar la filosofia als joves, amb obres com "Èticaper al meu fill", un dels llibres més llegits de filosofia.





L'obra: Ètica per amador

Ètica per Amador és un assaig publicat per primera vegada l'abril de 1991 per l'escriptor i filòsof espanyol Fernando Savater per al seu fill Amador. El llibre consta de 9 capítols i tracta sobre l'ètica, moral i filosofia de la vida a través de la historia. El llibre està escrit en un llenguatge senzill i està dirigit al públic general, especialment als joves. És un llibre destinat a parlar d'ètica als adolescents principalment (també a persones adultes, però en menor mesura) sense caure en una simple narració d'una sèrie d'idees morals, o que semblin un manual de com actuar en situacions pràctiques de la vida . Però intenta contribuir filosòfica i literàriament al plantejament d'aquesta manera d'actuar, que és en el fons l'ètica.







Opinió personal del llibre


Durant tot el llibre l'autor mostra constantment nous plantejaments que es pot fer un en la seva vida i te'ls resol. És un llibre que va destinat a nosaltres i es nota per exemple en el vocabulari que utilitza l'autor (no obstant el llibre l'ha escrit al seu fill també d'una edat semblant) i és molt útil ja que planteja, comenta i parla sobre questions que un es planteja de tan en quant. 


On puc trobar el llibre per Internet?


Aquí deixo el link en el qual s'hi pot accedir per a llegir el format en PDF:
http://www.rubinsteintaybi.com.ar/Archivos/Etica%20para%20Amador.pdf


Marc Arajol Renon

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Les preguntes filosòfiques i els compromisos


-Creus que les preguntes filosòfiques són importants?

Jo crec que és fundamental el fer-se preguntes de caràcter filosòfic ja que ens ajuden a entendre i a pensar en molts aspectes de la vida com ara en el que ens envolta. La filosofia ens permet fer-nos un autoanàlisi,  distanciar-nos del món que ens envolta, apartant tot allò material o sociocultural; i ens protegeix de l'engany. La pregunta clau de la filosofia és el "per què" de les coses. que ens dóna un "sentit últim" de la realitat.


-Què significa "adquirir compromisos"? Quina importàcia tenen els compromisos en la vida de les persones?

Adquirir compromisos consisteix en tenir coses pendents a fer, com per exemple, un favor o una acció que t'has ofert a realitzar. Són molt importants en la vida de les persones ja que anar adquirint-ne es anar agafant confiança amb aquelles persones.

Marc Arajol Renon

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Què és la filosofia?


Què és la filosofia?

La filosofia és una disciplina que consisteix en reflexionar i comprendre; utilitzant la raó i la lògica; què és i quin és el sentit de qualsevol aspecte o concepte relacionat amb la nostra vida o tot allò que ens envolta.

Característiques del pensament filosòfic i les branques de la filosofia:



La filosofia no és ni religió ni ciència. Alguns filòsofs com per exemple Trias i Marina afirmen que la filosofia ocupa un espai entre la ciència i Déu.


"la filosofia està entre la ciència i Déu"
El 2002, el diari el País va publicar una entrevista a dos filòsofs espanyols: Trias y Marina

TRIAS Y MARINA: FILOSOFÍA PARA MEDIAR ENTRE LA CIENCIA Y DIOS
Los dos pensadores imparten sendos cursos sobre la relación del saber con lo divino en la UIMP.

JESÚS RUIZ MANTILLA 
Existe un abismo y una paradoja que marca la sociedad contemporánea. Por un lado, cada vez surgen más religiones, más disposición a la credulidad; al tiempo, la ciencia esté alcanzando límites y cotas desconocidos. Como fármaco para curar un trauma, como explicación, como cauce, Eugenio Trías y José Antonio Marina proponen la filosofía: 'Hacemos falta hoy más que nunca los filósofos', asegura Marina, que imparte estos días en la Menéndez Pelayo el curso La inteligencia y Dios. Trias se ofrece también como voluntario a calmar los problemas del pensamiento con otro curso magistral: Arte, religión y ética en el cambio de milenio.

'Existe un desequilibrio grande entre la tecnología superpoderosa sobre la que no hay más que ideas confusas y un resurgimiento de la credulidad. La técnica tiene una lógica que nadie puede parar y se vuelve, para muchos, amenazadora', cuenta Marina. 'Frente a eso hay un prestigio de lo irracional preocupante', agrega este ensayista de éxito, amante de acercar los vericuetos del pensamiento a sus alumnos en mangas de camisa y con vivos debates.

Según Marina , 40.000 nuevas religiones han aparecido en el mundo en los últimos años. 'Mezclan el espiritismo con las dietas de adelgazamiento en una bambolla espirituosa poco de fiar. Se cree en cualquier cosa, y la credulidad sin sentido crítico es peligrosa', cuenta. Trias, pensador reposado, vestido de lino, como un veraneante campestre de las novelas decimonónicas, hace autocrítica de entrenamiento para que la filosofía pueda convertirse en una respuesta real: 'La ciencia no proporciona respuestas, aunque hay que dialogar con ella, sobre todo ahora con la biología y la bioquímica; la religión produce integrismos de distinto carácter, la única farmacopea es la filosofía'. Pero para eso, hay que superar traumas. 'Debemos dar respuestas puras, no ponernos de rebajas, ni abusar de ese masoquismo trascendental que hemos utilizado los filósofos en el pasado', dice Trias. Respuestas que encuentren sus caminos en el arte, la literatura, la religión y la ética. 'Porque la ciencia no se cierra en sí misma y debemos superar ese ámbito para conocer el mundo', aseguran los dos.

¿Y Dios? Ahí sigue. 'La creencia en lo trascendental es constitutiva de nuestra condición', afirma Trias. Aunque para él, Dios no es decisivo en las religiones: 'El budismo se ha reivindicado como religión sin Dios, no es ese concepto el que importa, es una derivación de la necesidad en la creencia', afirma el catalán. Incluso hoy, el hombre le hace la competencia con su nueva capacidad de clonar. 'En todo caso nos convertiremos en dioses menores. Eso no es más que los replicantes de Blade runner y tenemos caducidad como tales. Lo importante es el tiempo y el tiempo pasa', avisa Trias, que ayer anunció que está terminando una parte de sus memorias. 'Se titulará El árbol de la vida y cuenta mis primeros 33 años'.

Marina ahonda más en su curso sobre la cuestión divina: '¿Podemos saber algo justificado de Dios? Si no hubiésemos recibido la idea de su existencia, ¿lo inventaríamos? ¿Se puede ser inteligente y religioso a estas alturas?'. Y se responde: 'Uno, desde la filosofía no se puede justificar el universo sin una emergencia subsistente'. 'Dos, posiblemente inventaríamos lo divino por dos razones: por consuelo, a modo de psicoterapia espiritual y porque el hombre, desde niño, se encascara en preguntas que le llevan a lo trascendente'. Y tres: 'Sí. Se puede ser inteligente y religioso. Por supuesto'.



Just aquí sota està penjat el esquema en que es resumeixen les idees principals de l'entrevista als filòsofs espanyols Trias i Marina.



.


Quim Ortiz de Haro